Historia

 

Historia

 

Suprastonza

 
 

Commembers

 

Fundaziun

 

Sin iniziativa da dr. Martin Bundi ha ina gruppa da ver 10 giuvens da Sagogn entschiet a sunar igl onn 1958. Era dalla partida fuva da quei temps circa in tozzel musicants da Valendau. Quels da Valendau havevan dapi plirs onns buca sunau pli. Lur instruments eran denton avon maun e biebein la mesadad da lur musicants saveva aunc sunar. Sulettamein quella circumstanza ha lubiu da dar in’entschatta e d’instruir ils musicants novs da Sagogn. Las emprovas havevan liug ina gada ad jamna – alternont a Valendau ed a Sagogn.

Sut la direcziun da dr. Martin Bundi sepresenta la Societad da musica Valendau-Sagogn ils 14 da matg 1961 alla 8avla Fiasta da musica sursilvana a Trin cul marsch «Im Engadin» dil cumponist A. Bucher e cul toc da concurrenza «Antigone – Ouverture» da J. van Gohr.

Malgrad tut entusiassem da vart ils musicants ein ils emprems treis onns stai difficils. Encunter la fin digl onn 1961 decidan ils musicants da Sagogn da cuntinuar persuls cun la musica. La participaziun dils da Valendau ei buca buna e la schanza da recaltgar commembers novs ton sco buca dada. Per cletg san ils instruments dils da Valendau vegni surpri per in prezi fetg raschuneivel.

Tenor il protocol dils 10 da december 1961 seradunan «ver vegn dels» en casa da scola a Sagogn per fundar in’atgna musica dil vitg. Els fixeschan ina contribuziun annuala da 5.– CHF per commember. Suandonts fundaturs vegnan numnai:
Franz Battaglia, Gion Martin Bundi (president), Hans Bundi (revisur da quen), Theodor Bundi, Toni Cadieli, Peter Candrian (revisur da quen), Walter Castelberg, Lorenz Cavegn, Aluis Cavelti (vicedirigent), Gion Mathias Cavelti, Josef Cavelti, Marcus Cavelti, Pius Cavelti (vicepresident), Peter Coray (dirigent), Gion Deplazes, Andreas Filli, Hans Filli, Theodor Lutz, Alfons Paulin, Georg Paulin, Giacun Plasch Paulin (cassier), Hubert Paulin, Johann Paulin (administratur da material), Rudolf Paulin, Rudolf Steinhauser

L' UMS sepresenta per l'emprema gada alla populaziun da Sagogn ils 21 d' avrel 1963 sil Plaz a Sutprei. Da Tschuncheismas dil medem onn vegn dau gl' emprem concert annual.

 

Finamira e cultura

 

Crear e tgirar la cultura dil vitg ei per l'UMS ina da sias pli desiderusas finamiras che sebasa sin spironta bunaveglia e grond engaschi da mintga musicanta e musicant. Per las musicantas ed ils musicants eis ei buca mo evident da sunar bein, mobein era da sepresentar en ed ordeifer la vischnaunca en cumpleina splendur. Denton vuler formar e promover bein quella cultura senza in fervent e bien sustegn dall' entira cuminonza dil vitg e da buns amitgs ordeifer, fuss per l' UMS in agir nunpusseivel.

Tier la tradiziun dall' UMS s' audan sper ils concerts annuals da tempra profana e sacrala era surtut igl embellir las fiastas ecclesiasticas e culturalas dil vitg.

 

Activitad e svilup

 

Damai che la cumpra dad instruments spossava cuntinuadamein la cassa dalla musica han ins stuiu secuntentar all' entschatta cun pliras uniformas veglias da musicas dalla bassa. 1962 regala Schongau 34 uniformas, 1970 cumpran ins l'uniforma veglia da Vilters, 1974 regala Meilen sia uniforma veglia che vegn purtada dils da Sagogn tochen ils 1981. Quei onn cumpra l'UMS per l'emprema ga in'uniforma nova che ha surviu fetg bein duront prest 20 onns. Igl onn 2000 sedecida l'UMS per ina nova mondura.

Sper ils instruments neu da Valendau han ins stuiu cumprar gl' emprem oravontut tals d'occasiun e lu gest sco las finanzas lubevan in ni l'auter niev. Per igl onn 1976 sa l'UMS festivar sia instrumentaziun nova cun ina gronda fiasta dil vitg. Denter 1987 e 1990 vegn l'entira instrumentaziun remplazzada danovamein. Ils instruments vegls ein vegni surdai per bien diever alla Musica giuvenila Aspermont Sagogn (MGAS), fundada 1994 cun varga 30 scolaras e scolars, che procuran pil saun avegnir dall' UMS.